Coneixement del patrimoni artístic aranès a través de fotografies i documents dels primers turistes / Elisa Ros Barbosa
Ros Barbosa, ElisaEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2010-11, núm. 7 (novembre 2012), p. 239-268 : il.
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.
Els primers turistes que van arribar a la Val d'Aran procedien de França. La proximitat de la Val d'Aran amb l'afamada ciutat balneària de Bagnères-de-Luchon va afavorir que, entre els estiuejants que en aquella època freqüentaven aquell centre, molts d'ells influenciats pel pirineisme, esdevingués força habitual una excursió a la Val d'Aran. A més dels atractius comuns a qualsevol altra vall pirinenca, la Val d'Aran de l'època brindava a tots aquests estiuejants, membres de l'aristocràcia i de l'alta burgesia europea, l'exotisme d'un país estranger. Empesos per aquest afany de descoberta, seran els primers a descobrir, posar en valor i difondre el patrimoni artístic i etnològic aranès. A comptar del segle xx, malgrat les pèssimes comunicacions amb la península, s'afegiran a aquesta tasca els catalans, alguns d'ells formant part d'expedicions de caràcter científic i molts altres de la mà d'associacions excursionistes. El 2005 el Conselh Generau d'Aran, a fi de documentar millor els béns integrants del patrimoni cultural aranès, especialment el patrimoni artístic de les esglésies, va encetar un treball de recerca en arxius i biblioteques públiques i privades de França i de Catalunya. L'objectiu va ser localitzar i obtenir còpia dels documents inèdits que aportessin més informació. Des de llavors ençà, l'Airau de Patrimòni Culturau del Conselh Generau d'Aran ha anat enriquint aquest arxiu. Aquestes descripcions i fotografies ens han permès conèixer l'aspecte que presentaven les esglésies i altres edificacions, els pobles i la seva gent, i també alguns paisatges de la Val d'Aran. Fins i tot és possible, en alguns casos, reconstruir la seqüència de la seva evolució. Cal tenir en compte que alguns d'aquests documents constitueixen l'única font d'informació fins ara disponible sobre edificis o objectes d'art malauradament desapareguts.
